ASPECTES CONCRETS DEL MEU PLA DE TREBALL

Per entendre una mica quin ha estat el procés d’avaluació que he seguit, cal esmentar les activitats portades a terme. De cada una comentaré aquells punts que he considerat més forts i aquells altres que seria bo reforçar i millorar.

En primer lloc, calia elaborar el full de ruta, un document informatiu a partir de la recollida d’informació dels Projectes de centre (PEC, PCC, PAT) i de l’entrevista amb la psicopedagoga. En aquest document s’hi plasma la realitat del centre (agents, activitats planificades, coordinacions, col•laboracions família-escola,..). L’institut em va facilitar l’accés a tota la documentació i per tant vaig poder elaborar el document en el temps previst i amb la informació necessària.
És important comentar que la majoria de documents que vaig consultar (PEC i PCC) eren molt antics, elaborats de feia anys, amb alguna renovació puntual, però majoritàriament desfasats i poc pràctics. El personal docent del centre els consulta amb molt poca freqüència, ja que no esdevenen massa funcionals. En canvi, el PAT és un document molt més nou i consensuat, he pogut observar que el professorat el consultava i l’utilitzava de forma freqüent (malauradament per a la resolució de conflictes, tot i que el document està suficientment ben elaborat per a prevenir-los).
Elaborar el pla de treball va suposar una gran dedicació, és una tasca que no es pot portar a terme a nivell individual per la qual cosa han estat necessàries un seguit de trobades amb les tutores de tercer i quart, la direcció del centre i la meva tutora de pràctiques. Portar a terme les reunions ha estat complicat, tothom està molt ocupat, les retallades en educació han minvat el nombre d’hores destinades a la coordinació entre els diferents professionals del centre i evidentment reunir-se amb la persona de pràctiques a vegades és el menys urgent. Tot i així, la direcció del centre i la meva tutora de pràctiques m’han facilitat la feina i sempre m’han buscat un espai quan els ho he requerit.
Per últim, comentar que en els documents de centre he trobat una gran quantitat d’informació i aquesta l’he hagut de contrastar amb la realitat viscuda, ja que en algunes ocasions no era coincident, aquest fet ha estat positiu per a un major coneixement del centre però negatiu per la despesa d’hores que m’ha ocasionat.

L’institut en el que em trobo fent les pràctiques fa temps que va entrar en el Projecte u per u, per tant, l’ús de les noves tecnologies és el pa de cada dia. La proposta de l’elaboració de la pàgina d’orientació al moodle de l’institut va partir de la psicopedagoga del centre tenint en compte els ràpids canvis tecnològics  que exigeixen una adaptabilitat i una capacitat de resposta per part dels subjectes, de manera que ajudi tant a l’alumnat, com al professorat, com a les famílies a fer un bon seguiment pel què fa a l’orientació i que els ajudi a mantenir-se informats.

Com a punt fort destacaria que el moodle del centre funciona molt bé, els alumnes en tenen un gran domini i les famílies també el comencen a utilitzar.

Però també m’he trobat amb molts punts febles, el fet de no ser administradora del moodle ha fet que tot i que he anat elaborant material i enllaços per a la pàgina d’orientació, sempre depenc d’una altra persona (en aquest cas la meva tutora de pràctiques) perquè m’ho pengi, l’allau de feina que té provoca que no hi hagi prou temps perquè en pugui fer una lectura acurada i penjar-ho. Per aquest motiu, hem quedat que la pàgina d’orientació del moodle l’obrirem amb calma el segon trimestre, tot i que jo ja no em trobaré fent les pràctiques a l’institut, hem quedat que hi aniré unes hores per a poder portar a terme aquest projecte, no em suposa cap inconvenient ja que el material ja el tinc elaborat i els enllaços escollits.

Per què de la importància de l’ús d’internet des del pràcticum de psicopedagogia?

L’ordinador ha esdevingut ja una eina imprescindible per a qualsevol activitat, tant laboral com social o d’oci, donar l’esquena a aquesta realitat seria evidentment un error. Des del punt de vista de la psicopedagogia i per tant de l’atenció a la diversitat, comentar que l’ordinador és una eina que permet accedir a la informació d’una forma més adaptada a les necessitats de l’alumnat. Poder consultar informació des de casa, amb el temps necessàri per a poder-ne fer un anàlisi acurat, amb un espai per a poder preguntar i resoldre dubtes, … Fa que el nostre alumnat, siguin quines siguin les seves capacitats i possibilitats hi tinguin accés. El centre i el municipi faciliten l’accés gratuït a aquelles famílies amb dificultats econòmiques, a través de la biblioteca municipal, el casal del jovent i el mateix centre educatiu. L’objectiu d’aquesta activitat ha estat fer la màxima difusió a tota la comunitat educativa d’aquells aspectes relatius a l’orientació educativa i laboral.

He de destacar també el debat que ha generat al centre ampliar el moodle i afegir-hi una pàgina dedicada a l’orientació. La reflexió i la possibilitat d’ampliar-ho a Batxillerat i Cicles Formatius on també acompanyi l’alumnat en la transició en aquesta etapa.

Pel què fa a les activitats de dinàmica de grup, encaminades a l’autoconeixement, al coneixement del sistema educatiu, a la familiarització amb l’ámbit sociolaboral i a la descoberta del seu rol dins la societat per escollir l’itinerari academicoprofessional que més s’ajusti a les seves característiques personals, competencials i expectatives.

Valoro les activitats portades a terme de forma molt positiva. A l’inici l’alumnat es mostrava certament reticent a participar-hi, tenien por sobretot de fer el ridícul davant dels iguals, tenien por de mostrar-se tal i com eren, també mostraven vergonya a l’hora d’expressar la seva opinió amb sinceritat per si aquesta no era coincident amb la majoria. A mesura que els alumnes amb més personalitat han anat participant activament de les activitats proposades, els altres, a poc a poc, s’han anat animant a participar-hi.La meva valoració, així com la dels alumnes i professorat, és molt positiva, se li donarà continuitat al llarg de tot el curs. 

Una cosa que he après durant aquests mesos de pràctiques i sobretot després de l’entrevista amb una de les famílies dels nens als quals he fet un seguiment individualitzat és que sens dubte tots els infants han de tenir igualtat de condicions i oportunitats, malauradament és una cosa que mai podrem aconseguir, doncs les condicions no són mai les mateixes per tothom, ja que aquelles que venen donades en l’àmbit familiar no les podem controlar. Allò que nosaltres podem oferir són oportunitats. L’escola pública ha de poder oferir igualtat d’oportunitats per a tothom. En relació a això, he portat a terme un seguiment i acompanyament tutoritzat de dos alumnes, un de 3r i un de 4t d’ESO, dins el nivell general d’aula, com a mostra per conèixer les dificultats que poden presentar els alumnes a l’aula ordinària i poder contribuir amb una intervenció de millora de cada cas. Però també en dues sessions de tutoria individualitzada i participant en una reunió amb les seves famílies que m’ha permès conèixer de forma més global la seva situació.Valoro molt positivament aquesta intervenció, la reunió amb les famílies ens va aportar molta informació, ens va ajudar a comprendre les reaccions i actituds del jove. I ens va sensibilitzar envers les dificultats que mostren algunes famílies i discents davant la situació de crisi que vivim que en algunes ocasions desencadena situacions greus de convivència.

Les activitats programades s’han portat a terme sense problema, no només això sinó que se n’han programat més donat que han funcionat molt bé. He deixat bibliografia al centre per tal que es puguin continuar fent activitats de dinàmica de grup als cursos de tercer i quart. També he pogut resalitzar sense problemes les activitats programades a les sessions de tutoria individualitzada, ja que ambdós alumnes s’han mostrat participatius (tot i que he detectat que sovint deien allò que creien que jo volia sentir i no allò que ells pensaven).

M’adono que el dia a dia de l’institut és molt absorvent, ens agradaria poder arribar a tot l’alumnat, però el nombre d’alumnes per aula i les dificultats que mostren algun d’aquests alumnes fa que no es pugui realitzar un seguiment acurat de tot l’alumnat.

També penso que quan se’ls dóna la oportunitat els alumnes de secundària es mostren participatius, a vegades els critiquem de poc implicats, poc motivats... Certament a l’adolescència apareixen alguns handicaps que dificulten una mica la participació del nostre alumnat, però amb una mica de confiança, temps i paciència, els alumnes s’han obert i hem pogut extreure conclusions importants de les activitats realitzades.

Les activitats realitzades amb el professorat han estat les desenvolupades en les diferents coordinacions amb la coordinadora pedagògica, la psicopedagoga, les tutores de 3r i 4t, els professionals de la CAD, la direcció del centre  i el claustre de professors.

En principi m’han facilitat força la participació a les reunions dels diferents equips de treball. En les primeres sessions escoltava i recollia en el meu diari de pràctiques el desenvolupament de les reunions, posteriorment he pogut fer aportacions i propostes. En algunes d’aquestes reunions m’he sentit un membre més de l’equip, però he d’acceptar que en altres m’he sentit com una simple convidada.

Pel què fa a les entrevistes amb les famílies s’ha partit de les característiques personals, acadèmiques, competències i interessos dels dos alumnes (3r i 4t)  als quals s’ha fet el seguiment. L’entrevista mantinguda amb les tutores de cada nivell ha ajudat a completar la informació, però el que realment ens ha obert els ulls i ens ha ajudat a veure els alumnes de forma més globalitzada ha estat l’entrevista amb la família.

Valoro molt positivament les trobades amb les tutores i la psicopedagoga, el seu acompanyament en les entrevistes i el suport que m’han ofert en totes les activitats portades a terme al centre. També ha estat positiva la dinàmica establerta en les entrevistes amb les famílies. I m’han facilitat la participació en la presa d’acords.