dilluns, 2 de desembre del 2013

RELACIÓ ENTRE EL QUE ES DIU... I EL QUE ES FA...



Segons allò que ens han inculcat des de la universitat i evidentment també segons la meva pròpia opinió personal. El tipus d’intervenció que hem de donar des del centre educatiu és holística i integrativa. Però essent realistes hem d’acceptar que no tots els centres educatius treballen segons la concepció constructivista, ja que molts centres i professionals encara treballen de forma fragmentada i aïllada, amb la qual cosa és poc freqüent, però en certs casos ens trobem amb experiències on el centre pensa que atenent específicament la dificultat del nen ja n’hi ha prou i no és té en compte l’entorn social, la metodologia emprada, els factors emocionals i relacionals, etc. 
En el cas de les meves pràctiques, la filosofia del centre promou aquest tipus de treball, però els recursos i les necessitat imminents que es presenten en el dia a dia, fan que la intervenció esdevingui una resposta fragmentada. Diferents professionals fan valoracions sobre un mateix problema però sovint no comparteixen les visions, per tant les decisions poden o no coincidir, fonamentalment per manca de temps de coordinació i urgència de la resposta al problema. Aquesta posició s’acaba corresponent amb un model correctiu i prescriptiu que no es correspon amb el model constructivista que es considera òptim per treballar en la complexitat que aquests fenòmens representen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada