La crisi apareix fins i tot a les
pràctiques universitàries. Després de tots aquests mesos m’adono que
malauradament molts alumnes que van derivats als serveis públics de salut
mental com els CSMIJ, no són atesos fins com a mínim sis mesos deprés de la
demanda. Sovint per una sobrecàrrega de llista d'espera, això ocasiona que en
alguns casos la derivació s’acabi portant a terme cap a un centre privat. I els
pares busquen el nostre consell, amb la qual cosa nosaltres com a servei
públic, ens veiem obligats a derivar alumnes del nostre sistema cap a la
sanitat privada. Tota una contradicció!
Tot i que
és ben cert que els centres d’atenció psicopedagògica públics tenen unes
llistes d’espera interminables, crec que des dels centres públics només hauríem
de derivar els infants a aquests espais, amb els quals estem adequadament
coordinats tot i la sobresaturació.
Si hi ha una sobresaturació dels serveis, el què hem de fer els centres
públics és queixar-nos a les administracions. La sol·lució d’enviar els infants
a centres privats només fa empitjorar el problema, ja que no es posaran
mesures per a solventar el problema real.
Penso que
tots hauríem de tenir els mateixos drets d’accés a una sanitat pública de
qualitat, si no treballem perquè la nostra sanitat pública sigui de qualitat,
creem diferències entre aquells que tenen recursos i aquells que no en tenen.
També penso (després de fer les pràctiques i donat que al primer trimestre es gestionen les beques d'educació especial als instituts) que els recursos i les beques no arriben a tots aquells que ho
necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada