Avui a les vuit quan he arribat al centre de pràctiques i després de no haver pogut parlar amb la meva tutora perquè les urgències se'ns menjaven, avui m'he trobat exactament amb el mateix. Un problema de conducta greu no ens ha permès parlar de les tasques a fer durant el dia d'avui.
A partir d'aquí penso...
Certament moltes vegades el psicopedagog fa una mica de
calaix de sastre. El calaix de sastre sempre ha estat un lloc on tothom ha anat
deixant tot allò que no tenia molt clar on anava. Crec que als centres coneixen
quin és el paper, les funcions i l’enfocament teòric del psicopedagog però
altra cosa és que les necessitats i les urgències que van sortint en el dia a
dia fan que anem “dipositant a l’esquena del psicopedagog” tot un seguit de
demandes que potser no es corresponen exactament a aquest paper, funcions o
enfocament.
Una millor planificació i pensar a llarg plaç i no en
solucionar les coses amb immediatesa, permetrien segurament respectar el paper,
les funcions i l’enfocament del psicopedagog. Respectant tot això permetríem
desenvolupar una tasca de major qualitat i que a mig termini podria donar
resposta fins i tot a aquestes urgències de les que parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada