Cada dia a les vuit vaig a l'institut de pràctiques, arribo deu minutets abans per fer un té i saludar a la meva tutora de pràctiques i comentar-li les incidències del dia anterior o les noves idees que sorgeixen del dia a dia.
Però em resulta realment difícil parlar amb ella, observo que és la persona més concorreguda de la sala de mestres. La resta de companys tenen aquells deu minutets per comentar-li aquells alumnes que no segueixen, que mostren problemes de conducta, d'integració... A vegades veig que allò planificat és substituit per allò que resulta urgent.
Sovint a les tasques de qualsevol professional de l’escola (docent, administratiu...) se li afegeixen altres tasques que no li pertoquen o que li són atribuïdes a mode d'urgència. Delimitar què ens pertoca i què no ens pertoca cada vegada és més difícil. Suposo que ens acaba pertocant tot allò que es refereix als nostres alumnes i en alguns centres això pot significar coses poc habituals.
Fa cinc anys vaig estar treballant en un centre d’un barri marginal de Mollet del Vallès, en aquest centre educatiu a part d’impartir el temari ens tocaven coses com donar esmorzars, dutxes, anar a buscar nens a casa... Poc habituals però totalment necessàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada