Al
llarg de la carrera i de les diferents assignatures, hem anat sentint que la
pràctica psicopedagògica ha experimentat una evolució en els darrers anys, de
manera que determinades pràctiques psicopedagògiques que abans s'oferien com a
resposta a necessitats educatives individuals, s'han anat convertint en plans i projectes institucionals
de centre que responen a determinades intencionalitats educatives assumides per
tota l’organització educativa.
Un cop
ens trobem dins del centre educatiu fent les pràctiques ens adonem que això encara
no és així. Avui he tingut reunió amb l’equip de cicle, per determinar quines
actuacions es portaran a terme amb els cursos de tercer i quart i de quina
manera les podem lligar des de diferents àrees, per tal de donar-li un
enfocament interdisciplinar.
M’adono que els professionals del centre encara no veuen ni creuen al professional en psicopedagogia des d’aquesta òptica. Tot i que en primer lloc qui s’ha de veure des d’aquesta òptica és el mateix psicopedagog. En segon lloc qui ha de propiciar que el personal docent vegi al psicopedagog d’aquesta manera és l’equip directiu, ha de facilitar la infraestructura necessària per tal que es pugui desimboldre des d’aquesta perspectiva: fomentar espais de trobada i debat, organitzar els horaris amb suficient flexibilitat per tal que es puguin esdevenir canvis, ... (actualment al centre hi ha pocs espais de trobada).
M’adono que els professionals del centre encara no veuen ni creuen al professional en psicopedagogia des d’aquesta òptica. Tot i que en primer lloc qui s’ha de veure des d’aquesta òptica és el mateix psicopedagog. En segon lloc qui ha de propiciar que el personal docent vegi al psicopedagog d’aquesta manera és l’equip directiu, ha de facilitar la infraestructura necessària per tal que es pugui desimboldre des d’aquesta perspectiva: fomentar espais de trobada i debat, organitzar els horaris amb suficient flexibilitat per tal que es puguin esdevenir canvis, ... (actualment al centre hi ha pocs espais de trobada).
En tercer lloc és
el personal docent qui ha de confiar en el psicopedagog i col·laborar (perquè
aquesta manera de fer requereix de la participació de tots) en l’elaboració
dels plans de treball i dels projectes institucionals.
I per últim, quan
el centre educatiu assumeix la figura del psicopedagog des d’aquesta
perspectiva, la visió que en pot tenir la comunitat educativa es transformarà.
Avui he tingut la
sensació que allò que els demanàvem els venia poc de gust. Acostumats a fer i
desfer les seves classes segons el seu criteri personal, demanar-los un treball
conjunt els feia certa mandra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada