M’he reunit amb la cap d’estudis, la meva tutora de pràctiques i el director del centre.
Ells m’han situat, m’han proporcionat la documentació
necessària (en aquest cas el PEC) per tal que em pugui situar, entendre el
context educatiu en el que portaré a terme les pràctiques i els objectius
plantejats per la comunitat educativa.
Les trobades amb l'equip docent del centre i la lectura del Projecte Educatiu de Centre em permeten arribar a algunes conclusions i sobretot comparant aquesta etapa educativa (secundària) amb la de primària que és en la que em trobo treballant.
Seria perfecte i fantàstic. Poder tenir un
psicopedagog dins els centres d’infantil i primària seria un verdader luxe.Quan vaig començar la meva tasca educativa fa
dotze anys a l’Escola Pública Ronçana de Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ajuntament
del poble ens proporcionava mitja jornada (4 hores cada dia) d’una
psicopedagoga. Veritablement tot un luxe, aquesta assessorava als professionals
sobre aspectes relacionats amb: les dificultats d’aprenentatge, altes capacitats,
dinàmiques de grup, problemes greus de comportament, però també sobre aspectes
pedagògics, metodològics, organitzatius, materials didàctics apropiats per
tractar aspectes determinats en els quals es detectaven mancances... Això
permetia una línia d’actuació, una continuïtat en la forma de fer, ... que
d’altra manera és difícil d’aconseguir.
Veient aquests dies la tasca que porta a terme la Judit (la meva tutora de pràctiques) i el recolzament que la seva figura suposa a la resta de professionals del centre, considero que tenir una
psicopedagoga dins d’una Escola de Primària seriaimportant.
Durant la carrera se'ns ha parlat del canvi en el concepte d’orientador, però veritablement jo no tenia clar que aquesta figura hagués anat canviant. Les pràctiques ens permeten verificar que aquest concepte ha
anat variant al llarg del temps. El concepte actual d’orientació està en
evolució per a projectar-nos cap al futur. Actualment tenim un concepte molt
més ampli de l’orientació que el clàssic que hi havia en la primera meitat del segle
XX. Tenint present el context social, polític i científic que caracteritza
l’arribada del segle XXI, hi ha arguments per a considerar que orientació psicopedagògica pot ser un terme globalitzador apropiat per a
incloure orientació escolar i professional, orientació educativa, orientació
professional, orientació vocacional, etc. Considerem que existeix una orientació psicopedagògica, amb múltiples aplicacions
i àrees temàtiques. Aquest enfocament ha de permetre
engegar un procés de reflexió i canvi dins els centres educatius, que permeti
adaptar-nos de forma òptima a tot el nostre alumnat, per divers que sigui.
Segons la meva opinió el treball que l’orientador fa
amb els iguals (personal docent) és imprescindible per a potenciar aquest canvi
del qual parlàvem. L’assessorament, la formació, el suport, ... són
imprescindibles per aconseguir-ho. En el cas que ens ocupa (IES Castell del Quer) la psicopedagoga fa de guia i acompanyant del procés educatiu, aquest acompanyament i suport a la resta de professionals del centre i al propi alumnat permeten un treball en equip que possibilita l'assoliment d'objectius i la proposta de nous reptes.
Segons la meva opinió el treball que l’orientador fa
amb els iguals (personal docent) és imprescindible per a potenciar aquest canvi
del qual parlàvem. L’assessorament, la formació, el suport, ... són
imprescindibles per aconseguir-ho. En el
cas que ens ocupa (IES Castell del Quer) la psicopedagoga fa de guia i
acompanyant del procés educatiu, aquest acompanyament i suport a la
resta de professionals del centre i al propi alumnat permeten un treball
en equip que possibilita l'assoliment d'objectius i la proposta de nous
reptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada